L'Art demostrativa (Montpeller, ca. 1283) és la segona versió de l'Art, el mètode de trobar la veritat revelat a Llull. Tot i que segueix la mateixa estructura quaternària que la versió anterior (l'Ars compendiosa inveniendi veritatem), sembla més clara en la presentació sistemàtica dels principis i en l'aplicació rigorosa de la combinatòria. Però allò que destaca per damunt de tot en aquesta art és el recurs a l'analogia com a base de la demostració, que connecta significativament la creació material amb el món espiritual i diví. Es tracta, a més, de la primera versió de l'Art de la qual tenim un text català original, copiat en un manuscrit de primera generació: esdevé, així, una obra pionera en l'ús del vulgar com a llengua de transmissió de continguts filosòfics i científics. La present edició es basa en l'únic testimoni català manuscrit, sistemàticament comparat amb els manuscrits llatins i amb les edicions impreses anteriors, tant llatines com catalanes. Les Regles introductòries a la pràctica de l'Art demostrativa (ca. 1285-1287) són un dels molts materials didàctics que Llull produeix en relació amb aquesta versió de l'Art, però l'únic que va escriure en vers en aquella llengua occitanocatalana que caracte-ritza la poesia dels segles XIII-XIV. Volen ser una ajuda, gràcies a la rima, per a la memorització de les regles principals que permeten fer funcionar l'Art. Ja en vida de Llull l'obra va ser traduïda en prosa llatina, versió que havia restat inèdita fins a la present edició, que inclou també una traducció al francès produïda al segle XVII i la reelaboració feta pels editors de l'edició moguntina de l'obra de Llull al segle XVIII.

A punt és un mètode d'aprenentatge de català, com a segona llengua, elaborat d'acord amb les directrius del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d'Europa, amb un enfocament basat en l'acció, en el qual la tasca és la unitat essencial per a la programació i l'ensenyament. Una estructura clara i sistemàtica, unes activitats estimulants i variades, i una proposta de tasques finals en cada unitat permeten a l'alumne desenvolupar de manera eficaç i amena la competència comunicativa. Va adreçat a estudiants adolescents i adults de català que viuen tant als territoris de parla catalana com de fora, i fomenta el treball en col·laboració, que obre espais d'interacció i de negociació semblants als que els alumnes poden experimentar fora de l'aula.

Bonaventura Ubach va néixer a Barcelona el 1879. Va professar com a monjo de Montserrat el 1894 i fou ordenat sacerdot el 1902. Interessat des de jove pels estudis bíblics, el 1906 es traslladà a Jerusalem, des d'on viatjà incansablement per tot l'Orient fins al 1951, quan va tornar a Montserrat, on morí el 1960. Viatjà al Líban per primer cop el maig de 1908, per aprendre l'àrab durant uns mesos al seminari siríac de Charfet, al Mont Líban. Hi va tornar l'any següent i, després de l'estiu, va estar-se a Beirut. Al llarg de la seva vida hi tornaria diverses vegades en estades més curtes. Aquest llibre, que recull diversos dietaris de viatge i altres notes de les seves primeres estades al Líban, entre els anys 1908 i 1910, ens proporciona una visió inèdita d'aquesta regió, aleshores sota el domini de l'Imperi Otomà. Aquesta obra s'afegeix als altres dos llibres de viatges editats per ell mateix, el del Sinaí i el de les regions de l'Iraq.

Aquest Dietari del P. Bonaventura Ubach (1879-1960) conté el relat del viatge realitzat a Mesopotàmia els anys vint, redactat a partir de les notes de la seva agenda, ampliades quan, a partir de 1951, era ja a Montserrat. La relació va acompanyada d'una abundant documentació fotogràfica, reproduïda aquí íntegrament. Hi trobem presents molts costums arcaics de l'Antic Orient, conservats encara aleshores, i també diverses mostres del folklore oriental. En el relat d'aquest viatge, el lector trobarà el P. Ubach estudiant siríac entre Damasc i Palmira, abans de seguir-lo a Bagdad on s'establí durant set mesos. Des d'allí realitzà expedicions a Babilònia, Ur dels Caldeus, Bàssora, Pèrsia, Mossul, Nínive i part del Kurdistan, tot resseguint sovint les voreres dels rius Tigris i Eufrates, ajudat de vegades pels beduïns del desert. Moltes anècdotes sorprenents en fan la lectura amena i agradable.

Durant molt temps, Joan Maragall (1860-1911) va ser el poeta de l'amor fidel i dels paisatges catalans. Encara ara, per a molta gent, només és un nom de carrer a molts pobles del país, el protagonista d'innombrables plaques i làpides i baixos relleus amb una vaca cega, i uns poemes per memoritzar a les escoles. Però els nombrosos estudis que s'han anat realitzant han permès descobrir, també, un poeta amb un món imaginatiu poderós i un periodista que, mostrant una consciència cívica impressionant, va tenir un pes innegable a la seva societat. Creiem, de tota manera, que encara hi ha aspectes d'aquest autor que queden per conèixer i amb aquest llibre volem contribuir-hi. Ho fem a través de textos escrits per contemporanis que el van tractar: amics com Antoni Roura; joves admiradors que esdevindran autors importants dins del cànon de la literatura catalana com Josep Carner o Josep M. de Sagarra, o autors incipients que abandonaran la seva carrera literària, però que es consideraran sempre deixebles seus, com Gaziel, Josep Pijoan o Francesc Pujols. I, és clar, Clara Noble, la seva dona.

365 reflexions, una per a cada dia de l'any. I pertanyen a 38 monjos; alguns ja traspassats fa uns anys, d'altres estan en plena activitat. Són monjos molt diferents els uns dels altres, però tots tenen en comú el compartir una vivència de fe cristiana arrelada en la Paraula de Déu, en la pregària personal i comunitària, en la vida fraterna benedictina a Montserrat. Sempre amb voluntat de compartir amb els altres allò que cadascun viu per oferir-los una experiència espiritual que dona sentit a la vida, que il·lumina el dia a dia i que obre a uns horitzons de plenitud

Aquest 2021 Josep Massot i Muntaner compleix 80 anys i commemora els 50 anys de la seva ordenació presbiteral i els 50 anys com a director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. No és estrany, doncs, que el conegut com a pare Massot, home de consens i de prestigi, peça clau de la cultura, la historiografia i la intel·lectualitat a casa nostra, rebi un merescut homenatge en forma de miscel·lània, la qual recull la testimoniança de seixanta persones (filòlegs, historiadors, religiosos, literats...) de tots els territoris de parla catalana que estudien les diverses vessants del monjo, historiador i editor: l'historiador tout court i l'historiador de la literatura, la llengua, l'Església i la música, i també l'editor i el di-rector de revistes com 'Serra d'Or', 'Randa' i 'Studia Monastica'. La miscel·lània es complementa amb una extensa bibliografia sobre Josep Massot, una cronologia biogràfica i un plec de fotografies que recull la seva vida i trajectòria. Jordi Manent i Tomàs (Barcelona, 1977) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Entre d'altres tasques, ha treballat a la Plataforma per la Llengua i ha estat director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Ha publicat o coordinat una quinzena de llibres, entre els quals destaquen Pompeu Fabra a l'exili (1939-1948) (2005), La temptació independentista. Una anà-lisi crítica de la radicalització del nacionalisme català (2010) [amb Àlvar Thomàs], Vinyetes: història del còmic en català (2015) [amb Mercè Solé], La nova articulació catalana-valenciana-balear (2017), Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges (2018) [amb David Paloma], Reconeixement a Jordi Pujol. Les arrels d'una lluita, la seva obra política (2018) [amb Jesús Conte], El Barrufet Gramàtic. Homenatge a Albert Jané (2020) i Vigència de Josep Carner (2021). Col·labora habitualment al Tarragonadigital.com i esporàdicament a diversos mitjans escrits. Actualment treballa en una fundació.

La cultura que ens salva i altres escrits combina la nota d'actualitat amb el referent històric. El recull continua Glossari d'escriptors catalans del segle xx (2003), A punta d'espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d'Ors, Espriu, Porcel i altres (2013), Columnes i davantals (2015) i Senyes i aproximacions (2018), tots ells en aquesta mateixa col·lecció. 'Des del punt de vista intel·lectual, Oriol Pi de Cabanyes és, sense dubte, l'escriptor més preparat de l'anomenada Generació dels 70, la generació que ell mateix va ajudar a definir' (Agustí Pons). 'Novel·lista, contista, assagista, historiador, memorialista, cronista de viatges, crític d'art i literatura, i articulista, Pi de Cabanyes és autor d'una obra general de gran diversitat, fecunditat i qualitat. I el que acabo de dir no és pas del domini comú com hauria de ser' (Sam Abrams). L'obra assagística de Pi de Cabanyes 'ens remet a una gran època de l'assagisme català: alegria de contar, felicitat bibliogràfica, alegria d'haver llegit molt. Podríem dir que l'estil de l'autor prové d'aquells prosistes que ara ens manquen i que ens guiarien millor que els boxadors de les xarxes'. (Andreu Navarra)

El Text i els seus contextos esdevé l'adaptació d'una frase emblemàtica de l'exegesi contemporània: 'Tot text té el seu context', que defensa el medi històric i el medi social com a elements imprescindibles per comprendre l'Escriptura. El Text i els seus contextos explica que l'Escriptura ha de ser llegida dins la multiplicitat de contextos del món contemporani, tots receptors i tots interpretadors del Text, on destaca la praxi exegètica per la capacitat de construir ponts de connexió metodològica. El Text i els seus contextos reflexiona sobre l'exegesi bíblica com a disciplina teològica i científica. Com una gota d'oli vessada delicadament damunt l'Escriptura, l'exegesi penetra el Text per absorbir els seu batec teològic i escampar-lo al seu entorn existencial i humanístic.